En les malalties greus o en la proximitat de la mort, l’ésser humà experimenta la seva impotència, els seus límits i la seva finitud. El sagrament de la Unció dels Malalts porta la gràcia de Déu en la força espiritual, la pau i el coratge per a superar les dificultats que comporta enfrontar-se a un repte de salut greu o a una edat avançada.
Nom i sentit: de «extremunció» a «Unció dels Malalts»
Abans, aquest sagrament s’anomenava "extremunció", perquè era entès com un consol espiritual que s’oferia al malalt en la imminència de la mort. En canvi, quan diem "Unció dels malalts", això ens ajuda a ampliar la nostra visió de l'experiència de la malaltia i del sofriment, i ens permet mirar-ho, veient-hi l’horitzó de la misericòrdia de Déu.
Fonaments bíblics i tradició apostòlica
Hi ha una icona bíblica que expressa en tota la seva profunditat el misteri que s’entreveu a través de la Unció dels malalts: és la paràbola del "bon samarità", que llegim a l'Evangeli de Lluc (Llc 10,30-35). La paràbola ens diu que el Bon Samarità es va fer càrrec de l’home sofrent, li va amorosir les ferides amb oli i vi.
A la carta de sant Jaume es recomana: "Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat, perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre (5,14-15)". Es tracta doncs d’una pràctica que ja existia en l'època dels Apòstols.
Elements simbòlics: oli, vi i comunitat
L’oli beneït pel bisbe a la Missa crismal del Dijous Sant s’utilitza per a ser administrat en el sagrament de la Unció dels Malalts; l’oli evoca la cura corporal i espiritual. El vi, en canvi, és un signe de l'amor i de la gràcia de Crist, que brollen del do de la vida donada per nosaltres i que s’expressen amb tota la seva riquesa en la vida sacramental de l'Església.
Finalment, la persona sofrent és confiada a un hostaler, per tal que pugui seguir tenint-ne cura, sense tenir en compte les despeses. Qui és aquest hostaler? És l'Església, la comunitat cristiana: som tots nosaltres; a nosaltres Nostre Senyor ens confia cada dia aquells que estan afligits en el cos i en l’esperit.
Qui pot rebre-la i quan s'administra
- La Unció dels Malalts es confereix a les persones en una condició de salut molt precària, per raons d'una malaltia greu o de l'edat ja avançada, o bé també abans d'una operació quirúrgica amb riscos elevats.
- Fins fa uns anys era coneguda com l'extremunció i es donava en punt de mort, però actualment s'aconsella de rebre'l molt abans, en aquells moments que la persona més necessita de ser sostinguda per la fe o ha d'afrontar una intervenció mèdica que comporta riscos objectius per a la seva vida.
- Toda persona gran, tota persona major de 65 anys, pot rebre aquest sagrament, a través del qual Jesús mateix es fa proper.
Administració i ritus
Aquest sagrament només pot ser administrat per un mossèn o bisbe, qui ungeix amb oli el front i els palmells de les mans a la persona. El ritual sol ser molt breu, senzill i emotiu: confessió, Unció i Viàtic si escau. Si l'oli ja és beneït, es pronuncia una pregària perquè qui és ungit experimenti l'alleujament i la protecció en cos i esperit.
La imposició de les mans representa Jesús que s'entén amb el seu fill malalt i la pregària comunitària sobre el malalt convoca la solidaritat de tota l'Església que acompanya el qui pateix.
Finalitat espiritual i efectes
- És un sagrament; un punt de trobada amb Déu que reconforta l’atribolat per la malaltia greu o la fragilitat de la vellesa.
- Dóna pau, confiança en la misericòrdia divina, força davant les temptacions, el desànim i l’angoixa.
- Ajuda a santificar la malaltia i suportar les molèsties; perdona els pecats venials i pot, en alguns casos, tornar la salut física i espiritual.
- En ocasions s'han produït millores inesperades i autèntics miracles, que posen de manifest l'eficàcia de la Unció.
Males pràctiques i pors culturals
Molta gent té por de demanar aquest sagrament pels seus familiars perquè pensa que portarà mala sort o que impressionarà el malalt. Sovint es pensa que després de la vinguda del sacerdot caldrà cridar la funerària, però això no és cert: el sacerdot ve per ajudar al malalt o a l’ancià, per donar-li força, esperança i perdó.
El paper de l'Església i de la comunitat
L'Església ha destacat històricament per l'atenció als malalts i per la fundació d'ordes i institucions dedicades a la cura dels altres. La visita dels sacerdots i la celebració comunitària de la Unció són importants perquè representen tota la comunitat cristiana reunida al voltant del malalt i dels familiars, alimentant la fe i l’esperança.
Aspectes pràctics i preguntes freqüents (resum)
- Qui pot rebre-la: el fidel, amb ús de raó, que comença a estar en perill per malaltia o vellesa, o davant d'una operació important.
- Qui l'administra: només el sacerdot (bisbe o prevere).
- Requereix estar batejat i voler rebre-la; cal estar en gràcia de Déu si es volrebre també la plenitud dels seus efectes espirituals.
- Si el sacerdot no pot acudir, es manifesta a Déu el desig de rebre la gràcia del sagrament; si és possible, s'aconsella la confessió abans.
- El ritu: confessió (si és possible), unció amb oli beneït al front i a les mans, pregàries i benedicció apostòlica final.
- És adequat informar el sacerdot amb temps quan un familiar es troba greument malalt i vol rebre la Unció; no cal esperar la mort ni amagar la realitat al malalt.
Exemples pastorals
A la nostra Parròquia de Calella, es dona cada any la possibilitat de rebre aquest sagrament l’11 de febrer a tots els qui ho desitgin, durant una celebració litúrgica que es fa a l’església en ocasió de la Jornada Mundial del Malalt. El jesuïta Ramon Ribas va explicar que el sagrament "no és un sagrament de mort perquè tots els sagraments són de vida i de vida plena" i que el Concili Vaticà II va restaurar el sentit original del sagrament posant en relleu l'ajuda de Crist i de l'Església per l'etapa de la malaltia i de la vellesa.
Oracions i textos litúrgics
En el ritual es llegeixen textos de la Sagrada Escriptura i es prega perquè l'oli beneït sigui efectivament unció santa. Les pregàries invoquen la misericòrdia de Déu, la intercessió de la Mare de Déu, àngels i sants, i demanen que el Senyor alleugi els sofriments i concedeixi el perdó dels pecats.
Resum en taula
- Nom tradicional: Extremunció
- Nom actual: Unció dels Malalts
- Destinataris: Malalts greus, ancians, abans d'operacions de risc
- Ministre: Bisbe o prevere
- Signes: Oli beneït, imposició de mans, pregària comunitària
- Efectes: Consol, perdó, força, possibles millores físiques i espirituals
La Unció dels Malalts recorda que, en els moments de dolor i de malaltia, no estem mai sols: és Jesús mateix qui pren la mà del malalt i el consola, i és la comunitat sencera la que s'abriga al seu voltant amb oració i caritat.