Una capella a la Virgen de Belén. Aquesta imatge fou nombrada després de la Verge de Misericòrdia; es construí en 1602 en el lloc on suposadament la Mare de Déu s’aparegué a la pastorcilla Isabel Besora i, en augmentar la devoció popular, es construí un santuari després de 1650 que es va concloure el 1683. El 10 d’octubre de 1904 la verge fou coronada i, a finals del segle XX, es finalitzà una llarga remodelació i reconstrucció d’una part danyada.
Orígens i aparicions
A prop de Reus, Verge Maria, vostre sol i havíeu posat, i des d’ell, de nit i dia, vigileu nostra ciutat. La narració tradicional explica que la imatge s’ancorà a la devoció a partir de l’aparició a Isabel Besora; aquella pastoreta, Vós, aquí us apareixeu, i amb amor - fent més estreta la llaçada -, li dieu: “Com que estimo tant la vila, vull que acabi el seu dolor”.
En la crònica de devoció local: “Vés corrents... parla’ls. Revela com en carn mortal m’has vist. Vull que encenguin la candela - com abans - a Jesucrist perquè fugin aquests núvols que ara escampen el terror.” La fe popular hi trobà consol i la imatge esdevingué centre de la pregària col·lectiva: Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d’amor.
Construcció i arquitectura
Situada al passeig de la Misericòrdia, amb el capital dels americans, sobretot de Carles Pascual i Puig, es va poder aixecar un dels edificis més emblemàtics: el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Francesc Daniel Molina i Casamajó projectà el santuari que s’edificà entre 1853 i 1857. És una de les primeres construccions d’estil neogòtic de Catalunya i una joia del corrent romàntic de l’època.
Posteriorment, l’americà Josep Móra i Tarrats cedia a la vila els terrenys on s’acaba d’urbanitzar el passeig de la Misericòrdia, entre 1911 i 1918, facilitant així l’accés al Santuari. En recordança d’aquest patrocini podem veure una via amb el nom de Carles Pascual.
Antoni Gaudí i el projecte inacabable
L’arquitecte va participar en diverses peregrinacions realitzades al santuari. La peregrinació de l’any 1900, amb motiu del canvi de segle, va tenir una significació especial. Per aquesta ocasió Gaudí dissenyà l’estendard que va portar el grup de reusencs residents a Barcelona, desaparegut en l’incendi del santuari l’any 1936 durant la Guerra Civil.
Posteriorment, Gaudí va rebre l'encàrrec de realitzar el projecte de reforma del santuari, què hagués estat la gran obra de Gaudí a la seva ciutat, però diferents circumstàncies van impedir que finalment es portés a terme. A finals del segle XX es finalitzà una llarga remodelació i reconstrucció d’una part danyada; una obra que en el seu moment fou també encarregada al jove Antoni Gaudí però rebutjada pel seu estil massa atrevit per l’època.
Ritu, corones i celebracions
El 10 d’octubre de 1904 la virre fou coronada. En 2004 es realitzà la celebració del centenari de la coronació. La Mare de Déu només surt del santuari una vegada cada 25 anys, i els reusencs li fan tota mena de regals i donacions. És costum entre una part de la població de Reus no casar-se a la seva parròquia sinó en aquest santuari.
L’arquitecte també participà en peregrinacions; la de 1900 tingué una importància especial i, per a l’ocasió, Gaudí dissenyà l’estendard que portava el grup reusenc de Barcelona (desaparegut l’incendi de 1936).
L'Àliga de Reus a la seva entrada al Santuari de Misericòrdia
Himne i sentiments populars
Puix sou Vós la nostra Mare i ho tenim a gran honor, Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d’amor. El cant popular recull la memòria dels fets més dramàtics: Ja fa segles que la pesta convertí Reus en fossar... Dalla en mà, la mort funesta no es cansava de segar. Aquell regne de silenci el rompia un trist clamor. Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d’amor.
A la pàgina de la lletra s’esmenten versos que relaten la intervenció de la Verge: “En ses galtes una rosa de roig viu heu estampat; i de nou en camí es posa per complir el que heu ordenat. La creuran pel bell miracle on llueix vostra esplendor.” La cera encenent al santuari: “Quan la cera s’encenia, la malura va acabar... A Sant Pere, nit i dia, crema encara prop l’altar, recordant-nos a tothora aquell vostre gran favor.”
Peregrinacions i patrimoni
L’arquitecte va participar en diverses peregrinacions realitzades al santuari i la de l’any 1900 tingué una significació especial. Per aquesta ocasió Gaudí dissenyà l’estendard que desaparegué en l’incendi del santuari l’any 1936 durant la Guerra Civil.
Nostres avis construïren, agraïts, aquest casal. Fent-lo ric, si ells s’hi lluïren, no ha fet menys l’home actual. A la pau del Santuari la gentada ve amb fervor. Us invoquen, oh Senyora, amorosos, vostres fills, ja que sou llur defensora quan sorgeixen els perills. Ara i sempre en jorns de prova contra el mal ens deu valor.
Taula resum de fets rellevants
- 1602: construcció de la capella al lloc de l’aparició.
- 1650-1683: edificació del santuari.
- 1853-1857: reconstrucció/projecte neogòtic per Francesc Daniel Molina i Casamajó.
- 1900: peregrinació especial i disseny d’estendard per Gaudí.
- 1904: coronació de la Verge (10 d’octubre).
- 1936: incendi durant la Guerra Civil (desaparició d’estendard).
- Finals del s. XX: remodelació i reconstrucció parcial.
- 2004: centenari de la coronació celebrat.
De conformitat amb la normativa vigent, es fa esment sobre la gestió i la protecció de dades en l’àmbit municipal referent al tractament informàtic de la informació, assumida per l’Ajuntament de Reus, responsable del fitxer i garant de la confidencialitat en el tractament de les dades personals.