El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, situat al passeig de la Misericòrdia de Canet de Mar, és un dels edificis més emblemàtics i carregats de simbolisme de la comarca del Maresme. Aquest santuari neogòtic, una joia del corrent romàntic de l’època, destaca tant per la seva rica història com per la seva arquitectura singular.
Orígens i devoció
La devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia a Canet de Mar comença molt abans de l’actual edifici. Al segle XVI, ja es venerava una imatge religiosa de la Verge procedent de Trieste (Itàlia), que presidia una ermita bastida a la vila el 1591. Aquesta devoció popular anava creixent i ja a finals del segle XVII, el 1703, la Mare de Déu de la Misericòrdia fou proclamada patrona de Canet després d’un període de gran sequera que va acabar gràcies a una pluja abundant, interpretada com un favor diví.
Al llarg dels segles, la Mare de Déu de la Misericòrdia s’imposa com un símbol que va més enllà de la religiositat estricta, sent també una icona cultural i de la comunitat canetenca i maresmenca en general. Actualment, la diada de la Mare de Déu se celebra el 8 de setembre, amb una gran afluència de fidels i visitants, que participen en la Novena i en la solemne ofici celebrat pel Bisbe de Girona.
La construcció del nou santuari
A principis del segle XIX va començar a gestar-se la idea d’un nou santuari més gran i representatiu per acollir la creixent devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia. L’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, un dels últims representants del corrent classicista-autor també de la famosa Plaça Reial de Barcelona-va ser l’encarregat de dissenyar aquest nou temple, que es va construir entre 1853 i 1857.
Malgrat la moda neoclàssica de l’època, Molina va defensar davant la Reial Acadèmia de Belles Arts l’estil neogòtic perquè «l’arquitectura neogòtica, en ser purament religiosa, és més adequada a l’edifici que s’hi vol construir». Aquest temple neogòtic és una de les primeres construccions d’aquest estil a Catalunya i una destacada mostra del romanticisme arquitectònic. Es va poder tirar endavant gràcies al capital d’americanos vinculats a Canet, com Carles Pascual i Puig, que va donar una tercera part de la seva fortuna per a la construcció, així com Josep Móra i Tarrats, que va cedir els terrenys per al passeig de la Misericòrdia entre 1911 i 1918, facilitant l’accés al santuari.
Característiques arquitectòniques
El santuari presenta una planta rectangular amb una sola nau. La porta principal té arquivoltes ogivals i una rosassa estrellada al timpà, orientada cap al mar en senyal de benedicció i acollida als mariners. L’absis és la zona més decorada, destacant el cambril elevat on es guarda la imatge de la Verge.
La façana exterior remarca l’entrada amb un arc ogival i dues torres estilitzades que emmarquen el tancament central a dues aigües. A la part alta de la façana s’hi troba un relleu de la Verge de l’Assumpció envoltada per dos àngels. Els mestres d’obres de la construcció van ser Josep Mainou i Francesc Reverter.
Els efectes de la Guerra Civil i la reconstrucció
Durant la Guerra Civil espanyola el Santuari va patir greus destrosses. El 24 de juliol de 1936 fou cremat per revolucionaris, quedant destruïda la coberta, les pintures interiors, la imatge de la Verge i molts exvots. L’arquitecte Josep Maria Danès va dirigir els treballs de reconstrucció, que van culminar amb la creació d’una nova imatge escultural de la Mare de Déu per part de Lluís Argullol, lliurada el 1942. Aquesta imatge conserva la corona dissenyada per Ricard de Capmany el 1907, que havia estat robada i posteriorment recuperada miraculosament.
El parc de la Misericòrdia i el passeig
Al voltant del santuari hi ha un dels pocs parcs públics modernistes de Catalunya, que es va dissenyar com un parc-bosc a finals del segle XIX. El projecte d’enjardinament, encarregat a Josep Puig i Cadafalch, buscava crear una combinació d’espècies arbòries en un ambient naturalitzat però amb elements decoratius rústics com taules, bancs i fonts. Es van plantar pins, roures, alzines, lledoners, eucaliptus i cedres, creant una atmosfera relaxant per acollir peregrins i visitants.
Per accedir al santuari, entre 1911 i 1918, es va urbanitzar el passeig de la Misericòrdia, projecte de Josep Puig i Cadafalch. Aquest passeig encara manté avui l’aspecte de rambla, amb una doble alineació de plàtans i un vial per a vehicles a cada costat, tot i que el parc està actualment en estat de certa deixadesa i necessita manteniment per recuperar la seva esplendor original.
La devoció i la cultura al voltant del santuari
El Santuari és un centre de devoció molt actiu, amb celebracions litúrgiques, romeries i esdeveniments culturals que involucren tant creients com no creients. Moltes parelles escullen el santuari com a lloc per casar-s’hi, no només de Canet, sinó d’altres pobles de Catalunya.
El rector Mossèn Pere Matamala va impulsar el 1982 una antologia poètica amb dedicacions a la Mare de Déu de la Misericòrdia, amb aportacions de poetes com Salvador Espriu, Agustí Esclasans i Martí Pol. Aquesta corona poètica expressa la profunda fe i estima que la comunitat té per aquest símbol religiós i cultural.
Taula resum de dates clau
| Any | Esdeveniment |
|---|---|
| 1461 | Orígens amb una petita església dedicada a Sant Pere i Sant Pau amb altar a la Mare de Déu. |
| 1591 | Ubicació d’una nova ermita amb una imatge mariana procedent de Trieste. |
| Proclamació de la Mare de Déu de la Misericòrdia com a patrona de Canet. | |
| Construcció del santuari neogòtic per Francesc Daniel Molina. | |
| Coronació solemne de la Verge amb corona dissenyada per Ricard de Capmany. | |
| Incendi i destrucció durant la Guerra Civil. | |
| Arribada i beneïment de la nova imatge de la Mare de Déu. | |
| Urbanització del passeig de la Misericòrdia. |
El Santuari de la Misericòrdia no és només un monument arquitectònic de gran valor, sinó un testimoni viu de la història, la fe i la cultura de Canet de Mar i la comarca del Maresme. La seva singularitat com a primer edifici neogòtic de Catalunya i com a centre de devoció popular el converteix en un lloc de visita obligada per a habitants i turistes.