"Anem a caminar" és un programa i també una associació que promou l'activitat física moderada en l'àmbit comunitari amb l'objectiu de millorar la salut i el benestar emocional de les persones mitjançant activitats, tallers, programes i iniciatives que fomentin hàbits de vida saludables, la prevenció i el suport comunitari.
Origen, estructura i àmbit d'actuació
El programa "Anem a caminar" va néixer l'any 2004 a l'Institut Català de la Salut i s'ha consolidat per tot el territori del Camp de Tarragona a causa dels bons resultats de participació i a la millora de l'estat de salut de les persones que hi caminen. L'Associació «GRUP ANEM A CAMINAR», inscrita al registre oficial amb el número 79999 i constituïda el 8 de juliol de 2026, desenvolupa les seves activitats a Salou, al Tarragonès.
Els membres de grups organitzats poden ser molt heterogenis, i l'experiència pot ser molt enriquidora. Però hem d'entendre que aquestes diferències poden suposar algun problema de convivència. Hem de tenir clar en quina mesura quedem vinculats a la resta dels membres.
Finalitats i beneficis per a la salut
L'objectiu principal d'aquest programa d'exercici físic moderat és promoure l'activitat física en l'àmbit comunitari com a benefici per a la salut de l'individu. Amb la pràctica habitual de caminar s'assoleix una disminució de la tensió arterial, de la massa corporal, dels nivells de colesterol i els triglicèrids, reduint així el risc de patir malalties cardiovasculars.
Aquest programa també afavoreix aspectes relacionats amb la salut mental, com la promoció de les relacions socials, i contribueix a conscienciar a la població de la importància de la pràctica d'exercici físic de forma regular i dels beneficis que aporta. En aquests 11 anys s'ha verificat que el programa “Pas a Pas” (Anem a Caminar de la ciutat de Reus), millora el risc cardiovascular i altres valors de salut, l'autoestima, la qualitat de vida i el dolor.
Funcionament i organització de les sortides
La finalitat del Programa és incloure l'activitat física en la rutina diària dels pacients, per aquest motiu, primer es fa un aprenentatge d'un any, tutelats per una infermera, i després continuen caminant sols o en grup. Els responsables de les Àrees Bàsiques de Salut fan un seguiment de l'estat de salut de tots els participants tenint en compte variables com l'edat, el pes, l'índex de massa corporal, la tensió arterial i diversos paràmetres analítics.
Per fer les parades llargues o per menjar és convenient, si és possible, triar llocs confortables que tinguin sol i ombra, perquè uns preferiran una cosa i uns altres la contrària. Els llocs propers a fonts i rierols, i si pot ser un poble millor, em semblen llocs ideals per menjar. Les proximitats dels colls moltes vegades són els llocs perfectes per fer-ho.
Roles dins del grup: guia i responsables
De vegades em referiré a què ha de fer el guia. La persona que es responsabilitza de la sortida és qui més veurà restringida la seva llibertat, i realitzarà esforços més grans que la resta. Si no estem disposats a col·laborar amb ell és millor que no ens integrem en aquest grup.
Entre la persona responsable al capdavant i la de la cua hi ha d'haver possibilitat de comunicació. També hi juga un paper psicològic important, perquè haurà d'animar als membres amb dificultats i empènyer els endarrerits sense pressionar-los en excés. Si hi ha més d'un guia, ha de quedar molt clar qui assumeix la responsabilitat i pren les decisions.
Ritme i cohesió del grup
Una de les primeres coses que es posa de relleu en un grup és el diferent ritme a l'hora de caminar. Els més ràpids seran els que hauran de disminuir el seu ritme o aturar-se a l'espera que arribin els demás, i fins i tot donar-los un moment perquè descansin els més endarrerits. Hi ha una frase que diu que un grup és tan feble com el més feble dels seus membres.
Algunes persones tenen propensió a imposar un ritme viu i anar davant del grup encara que no coneguin el camí. Com que els més ràpids són els que cediran, no els hi agradarà gaire escoltar una relació dels suposats avantatges que té el fet de caminar més lent. És molt necessari ser conscients que tots els membres del grup no es troben en la mateixa situació i intentar conjugar els diferents interessos.
Parades, descansos i activitats complementàries
Quan es decideix fer una parada cal que ens organitzem per satisfer les nostres necessitats en aquest lapse de temps. Les parades en grup són un moment força adequat per buscar un lloc discret per fer les nostres necessitats. Els llocs per on caminem conviden a fer fotos, però pot provocar que una persona quedi despenjada del grup. L'aparició de fruits silvestres o de bolets pot ser motiu d'aturades individuals per recollir-los i fa que sigui fàcil distreure's i perdre el contacte amb la resta del grup.
Seguretat i protocols en cas d'incidència
Primer hem d'identificar qui falta i el lloc en què algú el va veure per darrera vegada. Saber qui és ens pot donar alguna idea sobre les causes de la seva absència. Preguntar-nos si tenia dificultats en les pujades o en les baixades, problemes amb l'equip, etc. S'ha d'organitzar un equip de recerca que el busqui, mentre la resta del grup segueix junt.
El grup de recerca ha d'estar perfectament comunicat (si és possible) entre ells i amb un responsable del grup que es quedi amb el gruix de la gent. Si algú té dificultat per seguir amb el pla de l'excursió no l'hem de deixar mai sol a la muntanya, encara que haguem de tornar pel lloc on el deixem. Com a mínim una persona experta l'ha d'acompanyar mentre espera al grup.
Si ens hem quedat separats del grup i ens estem comunicant amb ell d'alguna manera (pel mòbil, a crits...) hem de facilitar la nostra localització. És molt convenient dur el mòbil. Però com no sempre tindrem cobertura és molt útil dur un xiulet per cridar l'atenció en el cas que ho necessitem. Si és possible quan fem servir el xiulet ens hem de col·locar en un lloc visible per facilitar la nostra localització.
Comportament en trams tècnics: grimpar i desgrimpar
Si és necessari fer alguna grimpada hem de ser especialment considerats. En cap moment s'ha de forçar la marxa de la resta de companys pressionant-los perquè facin via. Tot l'anterior és vàlid en les desgrimpades, però aquí s'ha d'anar amb més compte perquè és molt més perillós desgrimpar que grimpar.
Si la baixada no té molta inclinació és millor tocar de cul a terra i baixar lliscant, encara que vagi en contra de les normes d'elegància d'algú. Si la baixada té força pendent, hauríem de baixar de cara a la paret i vigilant molt bé on posem els peus. En forts pendents sense senda, segons les forces i habilitats, cadascú tendirà a pujar pel més dret o ampliarà més les ziga-zaga.
Quan en les pujades hi ha pedres al terra hem d'anar amb compte de no desprendre-les per la nostra seguretat i per la dels que venen darrera nostra. Si hi ha neu en un pendent la resta sortiran beneficiats si amb les nostres passes reforcen la petjada sobre la que trepitgem en comptes de deteriorar-la.
Equipament i actitud recomanada
Hem de dur tot el que poguem necessitar. Els bastons són importants en aquest aspecte. Si fa una mica de fred i no anem convenientment equipats és possible que algú ens pugui prestar alguna peça d'abric. L'aigua és una part molt important del pes que carreguem a la motxilla. No és fàcil que ningú ens negui un glop d'aigua si ens en quedem sense, però no està bé que fem carregar als demés amb el pes de les nostres necessitats.
Hem de dur sempre un llum, però fer-lo servir només de manera correcta. S'ha de tenir en compte que els continus moviments del focus poden molestar a altres persones. Quan es tracta de frontals s'ha d'evitar mirar els demés a la cara, perquè els enlluernarem.
Consells de convivència i comunicació
Un comportament lleugerament groller que pot passar desapercebut per al protagonista pot resultar realment incòmode als que ho han de patir i generar animadversió. Hem de respectar que alguns no tinguin gaires ganes de parlar o escoltar-nos, sense que per això siguin uns antipàtics.
El guia pot sentir-se molest o agobiat per idees o iniciatives que no l'ajuden, però ha de mantenir la calma i actuar firmement per evitar el descontrol. És aconsellable prudència a l'indicar una direcció a seguir. El preferible és que ho comentem privadament amb el guia perquè ho valori, en comptes d'exposar-ho públicament i generar confusió. El simple fet que el guia consulti el mapa o el GPS no significa necessàriament que estiguem perduts. En qualsevol cas se l'ha de deixar que el consulti amb tranquil·litat i sense contínues interrupcions.
No hi ha temes tabú en les converses, però els relacionats amb la política i la ideologia no acostumen a aportar gran cosa i poden ser conflictius. En el cas que algun assumpte pugui generar tensió en el grup és recomanable aplaçar-lo per a un altre moment.
Activitats i experiències del grup
Com cada any, els participants de “Anem a caminar” de Tarragona i Reus, el programa comunitari d'exercici físic moderat de l'ICS Camp de Tarragona, s'han unit per celebrar el final de temporada amb una caminada conjunta. Concretament, els caminadors dels Equips d'Atenció Primària Jaume I, Tàrraco, La Granja-Torreforta, Bonavista-La Canonja, Reus 1 i Reus 2 (CAP Sant Pere) i Reus 3 (CAP Llibertat), han realitzat una caminada que ha començat a l'estació de tren de Tarragona, pujant per la Baixada del Toro, seguint pel Passeig de les Palmeres, la Rambla Vella, i la Via de l'Imperi Romà fins arribar al Portal del Roser.
En arribar, la meitat dels caminadors han anat a esmorzar al Camp de Mart i l'altra meitat han visitat la Casa Castellarnau. Després, han intercanviat els papers. En acabar la visita, tots els participants han caminat junts pel Passeig Arqueològic de la Muralla Romana de Tarragona.
Després de quatre anys fent diferents trams del Camí de Sant Jaume, el grup Anem a Caminar de Salou aquest any ha fet un canvi. Per això va decidir apostar per anar al Principat d'Andorra a fer una sèrie de rutes, molt boniques, envoltades de paisatges de diferent tonalitat de verds, rius plens d'aigua, amb unes cascades impressionants, llacs i moltes altres coses molt interessants, que els va omplir els ulls d'espectaculars imatges i els pulmons d'aire fresc. Com sempre la sortida va resultar tot un èxit, tant per la gent que hi va participar com també per l'ambient d'amistat i camaraderia que hi va haver entre tots.
Tallers i projectes complementaris
L'associació organitza tallers com el «Taller de costura», que fomenta la creativitat, l'autonomia i la sostenibilitat mitjançant l'aprenentatge de tècniques bàsiques i avançades. Aquestes activitats manuals i artístiques promouen la revalorització del treball artesanal, l'economia circular a través de la reparació, transformació i reutilització de peces de roba, i la creació d'espais de trobada i cohesió social entre persones de diferents edats i orígens.
Abre en Cambrils Nodo Studio.- Cambrils cuenta desde este mes de mayo con un nuevo espacio dedicado al movimiento y al bienestar. Premi de projecte social al Vendrell.- L’alumnat del cicle d’Atenció a Persones en Situació de Dependència i d’Integració Social de l’Institut Andreu Nin ha presentat diferents projectes pensats per incorporar al Servei d’Atenció Domiciliària, amb l’objectiu de facilitar la vida de les persones grans i amb dependència.
Com unir-se i contacte
Si detecteu alguna dada desactualitzada o representeu l'entitat i voleu comunicar qualsevol modificació, podeu contactar amb nosaltres. L'Associació compta amb una llista de responsables i col·laboradors que participen en l'organització i l'acompanyament de les sortides.
Bones pràctiques resumides
- Respectar el ritme del grup i no imposar la pròpia marxa.
- Col·laborar amb el guia i seguir les seves indicacions.
- Dur equipament bàsic: aigua, abric, llum, xiulet i mòbil.
- Organitzar equips de recerca i comunicar incidències amb calma.
- Mantenir una actitud respectuosa i evitar temes que puguin crear conflicte durant la marxa.
Tot plegat fa que "Anem a caminar" sigui una fórmula eficaç per combinar salut física, suport comunitari i convivència en la natura.