Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg i hel·lenista, i un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània. A més d’una extensa producció assagística, és autor de Borja Papa i d’una trilogia fonamental, formada per Els treballs perduts, Purgatori i El professor d’història.
Trajectòria personal i acadèmica
Joan F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg i hel·lenista, és un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània. Ha excel·lit en la traducció de grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l’Odissea d’Homer. És Medalla d’Or de la ciutat de Florència, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Membre numerari de la secció de filosofia i ciències socials, de l'Institut d'Estudis Catalans.
Obra literària i assagística
A més d’una extensa producció assagística, és autor de Borja Papa i d’una trilogia fonamental, formada per Els treballs perduts (1989), Purgatori (2003) i El professor d’història (2008). L’any 2013 va publicar les memòries d’infantesa El tramvia groc, que ha reprès amb Tots els camins (2020). Ha excel·lit en la traducció de grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l’Odissea d’Homer.
Premis i reconeixements
- Premi Andròmina, de narrativa (1974): Els cucs de seda.
- Premi Joan Fuster, d'assaig (1984): Crítica de la nació pura.
- Premi Crítica Serra d'Or, d'assaig (1985): Crítica de la nació pura.
- Premi Lletra d'Or (1985): Crítica de la nació pura.
- Premi dels lectors d'El Temps (1990): Els treballs perduts.
- Creu de Sant Jordi, 1991.
- Premi Joan Crexells (1997): Borja Papa.
- Premi de la Crítica dels Escriptors valencians (1997): Borja Papa.
- Premi Nacional de la Crítica (1998): Borja Papa.
- Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de creació i traducció literària (1999): Quatre qüestions d'amor.
Borja Papa: sinopsi i singularitat
Borja Papa recorre al gènere de les falses memòries del fascinant Roderic de Borja, el papa Alexandre VI. Redactades a mode d’autobiografia, aquestes memòries apòcrifes de Rodrigo, el segon papa Borja, se centren en la dimensió humana i històrica de la família Borja, que és única en la història. La visió de Joan F. Mira del irrepetible món borgià es plasma aquí en una obra originalíssima, rigorosa i segurament definitiva.
En Borja Papa escoltem la veu del mateix Roderic de Borja que ens explica en un llarg monòleg interior la seua vida, des que va nàixer a la ciutat valenciana de Xàtiva en una família de cavallers fins que esdevé Summe Pontífex i governa des de la cadira de Sant Pere amb la triple corona els destins dels fidels al cel i a la terra.
Argument i enfocament històric
El papa va desgranant la seva història, des dels orígens com a fill d’un noble de Xàtiva, l’accés al cardenalat i tota una carrera plena d’intrigues i maniobres fins a arribar al Papat. Es tracta d’un període que fa frontissa entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, quan el món s’eixampla gràcies a les exploracions transatlàntiques. La recreació històrica és espectacular i la llegenda negra dels Borja és tractada finalment amb rigor.
Hi llegim la vida de l’infant Roderic entre Xàtiva i València, a casa de l’oncle bisbe Alfons de Borja, futur Calixt III, l’ascensió dins de la cúria des que l’oncle el fa cardenal fins que esdevé papa, les relacions amb les diverses amants i el naixement dels fills, el treball al costat dels diversos papes i finalment les intrigues que el porten a ser papa l’any 1492, així com la tasca política, espiritual i familiar que desenvolupa durant els anys de pontificat.
Personatge i reflexions sobre el poder
En aquesta novel·la, Mira ofereix al lector un retrat del papa Alexandre VI, Roderic de Borja. Un retrat que s’allunya dels tòpics que envolten un dels llinatges més llegendaris del Renaixement i que s’acosta al personatge històric amb una reveladora tècnica narrativa que el despulla i el fa creïble, tangible, viu.
A Borja Papa trobem, al llarg de tot el llibre, una aguda reflexió sobre els mecanismes del poder terrenal, més que espiritual -empezant pel de l’Església-, de l’ambició i l’èxit, i també de les seves servituds. La novel·la recrea la pompa i l’esplendor, però també la misèria de la època renaixentista: els cónclaves papals, les litúrgies, festes, rebuts a visitants il·lustres, així com les caceries i campanyes bèl·liques.
Sobre la llengua i l’edició
Com alguns lectors han notat, l’obra ha estat catalogada tant en valencià com en català; per a l’autor ambdós són variants d’un mateix idioma. L’obra va aparèixer per primer cop el 1996 i ha rebut diverses reedicions i reconeixements crítics.
LOS BORGIA DOCUMENTAL ESPAÑOL
Relectura de la llegenda negra
Com bé explica l’autor valencià a Els Borja. Família i mite, els rivals polítics de Roderic de Borja escamparen una llegenda negra sobre bacanals al Vaticà, relacions incestuoses, un anell amb verí… que s’ha anat reproduint en pel·lícules i sèries de televisió. Aquesta novel·la passa una mica de perfil sobre certs aspectes de la llegenda negra, però ofereix una visió rigorosa i documentada que permet valorar el personatge amb matisos.
Aspectes morals i humans
La qüestió del sexe és, evidentment, un dels fets més coneguts de Roderic de Borja, ja que va tenir sis fills reconeguts, els més famosos dels quals són Cèsar i Lucrècia. Roderic arriba al papat ja amb fills, per tant, no és un clergue exemplar en el celibat i ell, a diferència d’altres, no se n’amaga i, a les memòries, reflexiona sobre aquesta qüestió: «he dubtat tantes vegades si aquesta església de sacerdots sense dona correspon al pensament del Senyor de totes les coses o si és només el resultat del pensament massa estret de papes i concilis».
Tot i que el principal objectiu de Roderic de Borja és el seu poder i el de la seva família, també va ser un home que ajudà els seus compatriotes i que tengué el seu país, el Regne de València, ben present tot i que fes molts anys que no hi posava els peus. Alexandre VI sabia que, per mantenir el seu poder, necessitava tenir molt a prop els seus, la gent del seu país, perquè dels aliats italians no se’n podia fiar.
Recepció crítica i importància literària
Isabel-Clara Simó ha escrit: «Una de les millors novel·les de la última dècada». La novel·la és considerada una extraordinària recreació novel·lada de la història de Calixto III i Alexandre VI i va ser reconeguda amb premis com el Premi Nacional de la Crítica. Per la seva excel·lència literària, rigor i profunditat psicològica i intel·lectual, Borja Papa mereix estar entre els clàssics de les lletres catalanes i espanyoles.
Notes de l’autor sobre l’elaboració
Al final del relat l’autor afegeix unes «explicacions» sobre l’elaboració de l’obra que donen fe de la tasca realitzada i de la intenció de l’autor. Assegura Mira que «en aquest llibre són imaginats els sentiments i les reflexions del papa, i la major part de les poques converses. La resta és substancialment pura crònica ordenada, [...]. El lector pot tenir la seguretat -si és que això li interessa- que en aquestes "memòries" un 90 % és història i fets perfectament documentats, inclosos moltíssims detalls que tenen aire d’anècdota, i només l’altre 10 % (no diré quin) és invenció».
Lectures recomanades relacionades
- Els treballs perduts - part de la trilogia fonamental de Mira.
- Purgatori - continuació de la trilogia.
- El professor d’història - tancament de la trilogia.
- Els Borja. Família i mite - assaig on Mira analitza la llegenda negra dels Borja.