Situada entre el mar i la muntanya, Vilanova i la Geltrú es troba en una ubicació geogràfica privilegiada que ha influït decisivament en el seu desenvolupament al llarg dels segles. El terme municipal és limitat al NE per Canyelles, a l’E per Sant Pere de Ribes, al S per la Mar Mediterrània, a l’W per Cubelles i al NW pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès. El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú.
Topografia, litoral i medis naturals
El terme comprèn, al N i al NW, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori. La façana marítima fa uns 6 km. El relleu té a la plana litoral una topografia irregular, mentre que la part muntanyosa és accidentada pel massís de Garraf, el qual assoleix altituds superiors als 300 m al sector septentrional del terme. Alguns cims són el Pla de Jorba (268 m d’altitud, divisòria entre els termes de Vilanova, Ribes i Canyelles) i la Talaia (279 m). A llevant hi ha altituds de 180 m al Mas de l’Apotecari i de 126 m al Corral de Carro; a ponent, el Pi Torrat fa 125 m.
El sòl, a la plana, és constituït per una greda argilosa de l’Holocè, amb clapes de calcària i molassa del Miocè mitjà, com també calcàries del Cretaci inferior a les roques de Sant Cristòfol (a llevant), a les de Sant Gervasi (a ponent de la vila) i als tossals que voregen el terme de Cubelles, com els Molins de Vent, Santa Maria, el Juí del Moro i d’altres. Les formacions del Cretaci es troben a la superfície del terreny en poc més de la tercera part del terme i en altituds superiors als 100 m.
La costa és baixa, amb les sorres de gra molt fi. Les platges són poc fondes, de manera que cal endinsar-se uns 500 m per a trobar una fondària d’uns 5 m. Des del límit oriental del terme, a la Punta Llarga, fins a la Farola hi ha 1 km de roques alternant amb platgetes, com la dels Colls i la de Sant Cristòfol o del Far, aquesta considerablement engrandida durant les darreres dècades per les acumulacions sorrenques formades a redós de l’escullera de llevant del port de Vilanova.
De la primera roca, a l’antic lloc d’Adarró, fins al racó de Santa Llúcia hi ha prop de 900 m de costa roquera, amb la platgeta de Sant Gervasi i els farallons de la Mallorquina i la Roca Tallada. Més a ponent, la Platja Llarga o del Prat del Mas de l’Esquerrer tenia abans jonqueres i aiguamolls on acudien ocells aquàtics. La antiga platja dels Frares va desaparèixer amb la instal·lació del port.
Seguint el declivi de N a S, diversos torrents de curs intermitent solquen el terme i desguassen directament a la mar. Els principals són el torrent de la Piera, el de la Pastera, el de Sant Joan o la Ramusa i el de Santa Maria o fondo de Somella. El terme és pobre d’aigües naixents; s'esmenten dues fontetes, que més aviat són degotalls: la font d’en Bonet i la font del Cocó.
Hidrologia i recursos d’aigua
A la platja hi ha aiguadolços a les roques de Sant Gervasi i al racó de Santa Llúcia. A la part baixa del terme i a la zona de contacte entre el Quaternari i el Miocè s’han format capes d’aigua freàtica, extreta des de molt antic per mitjà de pous de fondària variable, per a l’aprofitament domèstic i per al regadiu de les hortes mitjançant les típiques sínies. L’estalvi i l’abandonament de la majoria dels pous, i la deterioració de la qualitat de l’aigua, han comportat que avui, en la seva majoria, no siguin d’aigua potable.
Actualment, l’assortiment d’aigües per al consum de Vilanova i la Geltrú és resultat de captacions foranes, com de Castellet (1860), Santa Oliva (1879) i Canyelles (1971), si bé continuen aprofitant-se algunes perforacions locals, a dins o a fora de la vila.
Orígens del nucli i evolució demogràfica
El nucli originari de la vila de Vilanova i la Geltrú és el barri de la Geltrú, topònim que deriva del nom de Guisaltrud, del germànic Wisaltrud. D’altra banda, Vilanova fa referència a la quadra que existia prop del castell de la Geltrú i a la qual el rei Jaume I concedí franquícies i carta de poblament el 1274. La vila no començà a créixer veritablement fins al segle XVIII, quan la introducció de noves activitats econòmiques, com l’exportació de vins, atragué nous pobladors.
El 1376 hi havia 123 focs a Vilanova de Cubelles i 135 a la Geltrú. El fogatjament del 1390 donava per a la Geltrú i Solicrup un total de 157 focs, i per a Vilanova de Cubelles, un total de 199. Al segle XV, però, la pesta i la guerra contra Joan II portaren la decadència i el despoblament a la vila. Així, segons el pare Garí, l’any 1500 hi havia 166 cases a Vilanova i 58 a la Geltrú, és a dir, un total de 224 cases i uns 1.120 h.
El segle XVI fou un bon moment per a la vila, però la centúria següent, marcada per la pesta del 1642 i les diverses guerres, fou una època en què s’afeblí el ritme de creixement de la població. El 1718 hi havia 1.171 h i el 1787 ja n'hi havia 6.161. El 1739 ja hi havia a tot el terme, agregades i disseminades, un total de 837 cases capaces d’acollir 4.185 h, a més de botigues de mar, cellers i fassines.
Ja a la segona meitat del segle XIX, Vilanova i la Geltrú prengué un caire marcadament industrial. La població, de 3.900 h el 1750, augmentà fins a 12.227 h el 1860. El 1920 hi havia 13.820 h i el 1950 n'hi havia 19.478. A partir d’aleshores es produí un creixement demogràfic sorprenent, en el qual va influir un fort contingent immigratori; el 1960 la ciutat tenia 25.669 h, que augmentaren fins a 35.714 el 1970 i a 43.833 el 1981. El 1991 es censaren 45.864 h, el 2001 54.230 h i el 2005 61.427 h.
Activitats econòmiques: agricultura, pesca i indústria
Les activitats primàries han sofert un procés de recessió en les darreres dècades. En l’agricultura, el conreu amb més implantació és la vinya, que serveix per a l’elaboració de vins i caves, emparats per la denominació d’origen Penedès. Es poden esmentar també els cereals, el farratge i les hortalisses. Gairebé la totalitat del sector boví comarcal és al terme, on destaca la cria de vedells per al consum. També és important l’aviram, el bestiar porcí i el de llana, la cria de conills i un bon nombre de ruscs.
La tradicional activitat pesquera ha situat Vilanova entre els primers llocs de Catalunya pel volum de captures, i fou aquesta activitat la que justificà la creació del port. La confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú comptabilitzà 83 embarcacions el 2006.
La tradició industrial de Vilanova i la Geltrú arrenca del segon terç del segle XIX, quan s’hi començaren a instal·lar les primeres grans empreses. Així, el 1839 arribà la primera fàbrica tèxtil moguda per vapor; a aquesta fou seguida per altres, com les de Ferrer i Vidal (1848) i les de Marquès (1878). Des d’aleshores i fins al principi de la dècada del 1990 el sector secundari fou capdavanter en l’economia de la ciutat.
Dins les activitats industrials els subsectors més importants són el de la metal·lúrgia i el de materials i equips elèctrics (destaquen empreses com Cables Pirelli i Mahle). Altres subsectors són els de la fusta, el suro i els mobles, el tèxtil, l’alimentació (per exemple Jaume Serra i Destileries MG), la fabricació de productes minerals no metàl·lics, de cautxú i la producció de ceràmica i prefabricats de formigó. El 1924 es fundà a Vilanova una fàbrica de ciments blancs, la primera d’aquestes característiques a l’Estat espanyol.
Comerç, mercat i fires
El dinamisme del comerç a Vilanova es manifesta en la concentració al municipi d’una part important de les llicències comercials de la comarca. Contribueixen a aquesta activitat el mercat setmanal del dissabte i les fires, com la Fira de Novembre, de caràcter multisectorial, les del vehicle d’ocasió, l’Expomar i la Galàctica. El mercat de Vilanova té l’origen en un privilegi concedit pel rei Pere III l’any 1358. El mateix rei, el 1374, va autoritzar els jurats i prohoms de Vilanova perquè construïssin una plaça per a celebrar-hi el mercat.
Aquesta plaça del Mercadal fou posteriorment la plaça Major i en l’actualitat s’anomena de Pau Casals. El 1381 el rei Pere III autoritzà la celebració d’una fira anual de quinze dies de durada, a comptar a partir del dia de Tots Sants. La Fira de Novembre se celebra a la vila des de fa sis segles; fou recuperada el 1991 i s’ha diversificat.
Un llegat del senyor Soler i Carbonell permeté la construcció d’un mercat públic cobert, començat el 1935 i obert al públic el 1941, segons projecte de l’arquitecte Josep M. Miró i Gibernau. El dissabte s’aplega per voltants de l’edifici una munió de venedors ambulants. Existeix al barri de Mar un altre mercat públic mentre que els diumenges s’instal·la un mercat ambulant a la Collada-Sis Camins.
Transport i comunicacions
Vilanova i la Geltrú és el centre de comunicacions de la comarca. Hi passen la carretera C-31, la C-15, la C-246a i dues carreteres locals que porten fins a Sant Pere de Ribes i Olivella, i amb Castellet i la Gornal. Durant la dècada del 1990 entrà en funcionament l’autopista de Garraf (C-32) de Barcelona al Vendrell. Passa per la vila el ferrocarril que va de Barcelona a Sant Vicenç de Calders i també és Vilanova l’origen i final d’algunes línies que van en direcció Barcelona, cosa que facilita el desplaçament amb tren.
El port i la seva evolució
El port de Vilanova va ser una aspiració secular que no fou realitat fins a mitjan segle XX. Si bé des de la fi del segle XVIII a la platja de Vilanova s’exportava vi, la manca de molls dificultava el tràfic. Ja el 1875 hom elaborà un projecte de port que no es realitzà; el 1918 es començaren algunes obres de poca envergadura i fins el 1954 no es construí el port actual. El dia 11 de juny d’aquell any s’inaugurà amb l’embarcament de 160 tones de ciment de producció local amb destinació a Palma. Actualment, les mercaderies que més s’hi manipulen són el ciment i el ferro, amb destinació a la indústria comarcal.
Patrimoni humà, cultural i llegendes locals
El text que segueix a continuació és la breu història llegendària i popular de la vila, difosa entre la població: diu la llegenda que en el castell hi vivia un feudal despietat que imposava una brutal normativa sobre les noves esposades del seu domini. Una parella que no hi estava d’acord va fugir de la Geltrú per anar-se a casar al poble veí de Cubelles i, travessant en una barca el Torrent de la Pastera (actual Carrer Unió), van demanar ajuda al senyor de Cubelles. A la Plaça Pau Casals, passat el Pont del Nin, hi va haver el primer grup de cases de la Vila Nova de Cubelles, que ràpidament va anar creixent.
Cap al segle XVIII molts vilanovins, homes de negocis, anaren cap a les Amèriques a fer fortuna, eren els anomenats “indianos”. Per exemple, la bonica Plaça de La Vila va ser pagada per l’”indiano” Josep Tomàs Ventosa. Els “indianos” vilanovins del segle XVIII no només van construir places, també van aportar a la ciutat els diners necessaris per pujar al tren de la indústria.
A partir del segle XVIII molts il·lustrats i emprenedors decidiren viure, estudiar, construir, treballar o crear a la ciutat, i de Vilanova i la Geltrú en sortiren grans músics, poetes, pintors, filòsofs o polítics, que deixaren un notable patrimoni artístic (Eduard Toldrà, Eugeni d’Ors, Joaquim Mir, Josep Coroleu, Manuel de Cabanyes, Víctor Balaguer, entre altres) i el polític més conegut, Francesc Macià, president de la Generalitat el 1936.
El tarannà vilanoví es descriu com social, acollidor, tolerant, treballador i alegre, i és per això que a Vilanova sempre ha estat una vila cultural, laboral i socialment molt activa. Les festes són molt anomenades: el Carnaval, amb les famoses comparses i rues de disfresses, la Festa Major i Els Tres Tombs, on es demana als patrons de la ciutat, la Verge de les Neus i Sant Antoni, que protegeixin i beneeixin els vilatans.
Serveis, educació i sanitat
Les activitats terciàries han esdevingut, sobretot en la dècada del 1990, les més destacades del municipi. A més del Consell Comarcal, Vilanova disposa d’un gran nombre de serveis. En l’àmbit sanitari, la Fundació Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat (antic Hospital de Sant Josep) té el prestigi d’una antiguitat que es remunta al segle XIII.
Petits nuclis i masies
Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals centren alguna de les moltes urbanitzacions que solquen el terme, o bé els donen el nom, com per exemple la Masia d’en Cabanyes, el Pi Torrat, el Racó de Santa Llúcia, l’Aragai o la Torre del Veguer, entre d’altres.
Taula resum de dades rellevants
La següent taula resumeix dades essencials sobre el terme i la seva evolució:
- Façana marítima: ~6 km
- Altituds: Talaia 279 m, Pla de Jorba 268 m
- Població: 1750 (3.900 h), 1860 (12.227 h), 1920 (13.820 h), 1950 (19.478 h), 2005 (61.427 h)
- Principals carreteres: C-31, C-15, C-246a, C-32 (autopista de Garraf)
- Economia: vinya (DO Penedès), pesca, indústria metal·lúrgica i elèctrica, ciment i ceràmics
Vilanova i la Geltrú és, en definitiva, una ciutat que aplega història, indústria, mar i cultura, amb un important llegat popular i una posició estratègica que ha condicionat la seva evolució des de l’època medieval fins a l’actualitat.