Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, conegudes popularment com la Misericòrdia, són la segona cita festiva major de Reus i tenen com a punt neuràlgic el santuari de la Misericòrdia. Durant diversos dies del mes de setembre la ciutat es vesteix de gala: música, tradicions, actes populars i un ambient festiu que atrau visitants d'arreu.
Origen i llegenda
Segons explica la llegenda, la Mare de Déu de Misericòrdia es va aparèixer a una pastoreta de Reus l'any 1592. El Santuari de Misericòrdia es va bastir al lloc on, segons la llegenda, el 1592 la Mare de Déu es va aparèixer a la pastora Isabel Besora, fet que va deslliurar la ciutat del flagell de la pesta. Just al costat del santuari hi ha la Capella de l’Aparició, que indica el lloc exacte de l’aparició de la Mare de Déu.
Els reusencs van erigir un santuari a la Mare de Déu i més tard la van fer patrona de la seva ciutat. Des d'aleshores, es va fer costum acudir a la Mare de Déu cada vegada que una desgràcia - sequera, malaltia, guerra - amenaçava la ciutat, portant la seva imatge des del santuari fins a la Prioral de Sant Pere i, un cop assolit el favor demanat, tornant-la al santuari enmig de grans festes i sempre amb l'acompanyament del Ball de Diables de Reus.
La vinculació amb el bombardeig de 1843 i el "mantell de les bombes"
El pronunciament militar encapçalat pel general Prim va trasbalsar la ciutat i l'11 de juny de 1843 el bombardeig va deixar una trentena de morts i importants danys materials. L'impacte dels fets sobre la població va ser enorme, i fou l'origen d'un "vot de poble": la població es va acollir a la intervenció de la Mare de Déu de Misericòrdia per demanar el cessament del foc. Des d'aleshores, la festa en honor a la Mare de Déu i en commemoració de l'Aparició se celebra conjuntament amb la de la Santíssima Trinitat.
Arran dels fets es va confeccionar també un nou mantell i un vestit carmesí per a la imatge, brodat d'argent i conegut popularment com a "mantell de les bombes".
El santuari: arquitectura i restauracions
El Santuari de Misericòrdia és un edifici d'estil renaixentista que al llarg dels anys ha viscut diferents transformacions. L'interior està adornat amb pintures al fresc de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. La planta és de creu llatina amb absis quadrat i cambril. L'altar major és una reconstrucció de l'antic altar barroc. A l'extrem del braç dret del creuer hi ha l'altar de Santa Marina.
El Consell de la Ciutat va acordar la construcció del santuari el 1592, i el 1652 se'n va decidir l'ampliació. Durant la Guerra Civil el santuari va quedar molt malmès, va ser incendiat i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu. El 1954 se’n va enllestir la reconstrucció. El 1984 es van reprendre les obres la restauració de la façana principal segons el projecte de Joan Bassegoda.
La festa avui: programa i actes principals
Del 21 al 25 de setembre Reus celebra les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. El programa de la festa major inclou enguany 150 actes i combina esdeveniments emblemàtics amb projectes que s'estan consolidant com la representació de "Misericòrdia, de Reus al Cel" o el festival Revers de música independent i alternativa.
La vigília, el 24 de setembre a la nit, els grups festius surten pels carrers en cercaviles i a la nit es realitza l'impressionant i massiu rosari de torxes fins al santuari. Centenars de persones participen cada any al Rosari de torxes. Quan s'arriba al santuari es fan pregàries i es venera la Verge.
Per la Diada de Misericòrdia, el 25 de setembre, els actes es concentren al voltant del santuari:
- Missa Solemne, a les 11.00, a la plaça del santuari. Just en acabar, repic de campanes i llançament de 21 salves de morterets en honor a la Mare de Déu.
- Baixada del Seguici Festiu, a les 11.00, des de la plaça de la Pastoreta; sortiran tots els elements, balls i danses que componen el seguici fins al santuari, on faran una ballada conjunta.
- Actuació castellera amb els Xiquets de Reus, a les 19.00, davant del santuari. A continuació, a l'interior de l'església, l'Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu el seu ball solemne curt.
- Tradicional baixada del Ball de Diables de Reus, a les 19.30, pel passeig Misericòrdia. Després de la Carretillada, que es farà davant del santuari, començarà el piromusical.
El passeig Misericòrdia tornarà a acollir la baixada del seguici festiu el matí del 25 de setembre i del Ball de Diables la mateixa tarda després d'un any d'absència per la pandèmia. L'amplitud i llargada de l'espai permet que es treballi amb diferents escenaris, amb el públic dempeus, amb cadires o amb grades instal·lades, en funció de la normativa sanitària vigent.

Actes previs i esdeveniments complementaris
- Aplec Baix Camp: acte previ que se celebra una setmana abans.
- Dia 23 de setembre: festa major petita, amb el seguici festiu infantil en cercavila pel centre.
- Dia 24 de setembre: sortida dels grups i elements del seguici amb actuacions pel centre i el rosari de torxes a la nit.
- Actes cívics: lliurament de Guardons de la Ciutat, espectacles, revetlles, concerts i el festival Revers a La Palma.
Els elements festius: seguici, balls i correfoc
El seguici festiu reusenc està integrat per un riquíssim conjunt d'elements: figures com l'Àliga, el Drac, la Víbria, gegants i capgrossos, acompanyats dels balls populars i la música de grallers i bandes. La jornada inclou misses solemnes, ofrenes florals, castells, balls tradicionals i el sentit rosari de Misericòrdia.
El Ball de Diables de Reus és un dels eixos principals de la festa: la seva carretillada davant del santuari i la posterior exhibició pirotècnica són moments culminants. També hi ha actuacions castelleres destacades; històricament la coronació canònica de 1904 va comptar amb la presència de colles com els Xiquets de Valls, amb figures castelleres rellevants per l'època.
Accions d'accessibilitat i festa per a tothom
"Festa major per a tothom": l'Ajuntament de Reus implementa mesures inclusives durant les festes per eliminar barreres i facilitar la participació de qualsevol persona. Un dels objectius principals és eliminar tota mena de barreres per facilitar la participació de qualsevol persona als actes festius.
- Tram tranquil: cap a l'inici del passeig Misericòrdia hi haurà un tram tranquil per a persones amb altes sensibilitats.
- Programa en braille i cartell en relleu: a l'Oficina d'Informació i Turisme, al Punt d'Informació de la Festa i a les oficines de l'ONCE es pot trobar el programa transcrit en braille i el cartell en relleu.
- Accés a la informació digital: el programa està disponible a la xarxa i la pàgina web de l'Ajuntament està adaptada segons els estàndards W3C, amb un nivell d'adaptació WCAG 2.0.
Curiositats i moments històrics
El mes d'octubre de 1904 la ciutat va viure unes festes excepcionals amb la coronació canònica de la Mare de Déu, incorporant tots els elements festius tradicionals i la presència de colles castelleres destacades. La vinculació entre la festa i els diferents moments històrics de la ciutat es manifesta també en detalls com el cartell de la festa major, obra del reconegut il·lustrador Marc Pérez Oliván, que inclou els castells, l'Àliga i els diables davant del santuari.
Gaudir de la Misericòrdia és submergir-se en la identitat reusenca: música, pólvora, color i tradició. Les entitats culturals celebren actes propis en espais que permeten controlar l'aforament, com la Palma, el Mas Iglésias o el parc de la Festa, que acull concerts de gran format.
Baixada del Seguici Festiu de Reus 2024 (Festa Major de Misericòrdia)
Actes destacats: resum cronològic
- Del 21 al 25 de setembre: període principal de celebracions.
- 23 de setembre: festa major petita amb el seguici infantil.
- 24 de setembre: cercaviles i rosari de torxes fins al santuari.
- 25 de setembre: Missa Solemne, baixada del seguici, castells, ball de l'Àliga i carretillada final amb piromusical.
Elements d'interès per al visitant
- Santuari de la Misericòrdia i Capella de l'Aparició.
- Seguici festiu i les seves figures (Àliga, Drac, Víbria).
- Ball de Diables i la seva carretillada.
- Actuacions castelleres i concerts del festival Revers.
La festa, amb arrels religioses i una evolució cap a una celebració que combina l'espectacle popular i la memòria històrica, continua sent un moment excepcional per a la vida ciutadana reusenca i un reclam per a qui vulgui conèixer de prop la cultura i les tradicions de la ciutat.
tags: #quan #es #misericordia #a #reus