El Santuari de la Verge de Misericòrdia és un dels edificis més emblemàtics de Reus, amb una història que remunta al segle XVI i que s'ha anat transformant al llarg dels segles fins a l'actualitat. Aquest santuari es troba ubicat a la Partida de les Forques Velles, a l’inici de la carretera de Cambrils, i ocupa el lloc on, segons la llegenda, va aparèixer la Mare de Déu a la pastora Isabel Besora l’any 1592.
La Llegenda i el Significat de la Verge de Misericòrdia
Segons la tradició popular, durant l’epidèmia de pesta que va afectar Reus i Europa, a la pastora Isabel Besora li va aparèixer la Mare de Déu de Misericòrdia. La Verge li va demanar que s'encengués un ciri dedicat a ella, prometent que així es curaria la població. Per demostrar la veracitat de l'aparició, la Verge li va deixar una petjada de petó amb una rosa vermella a la galta, simbòlicament reflectida a la bandera de la ciutat. La devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia es va així establir com un símbol de protecció i salvació per als vilatans.
La població també va establir un "vot de poble" després del traumàtic bombardeig de Reus l’11 de juny de 1843, quan, en plena revolta del general Prim contra la regència, es va demanar la protecció de la Mare de Déu de Misericòrdia, advocació sota la qual els reusencs van suposadament trobar consol i salvació. Aquest vot s'ha mantingut fins avui, combinant-se amb la festa de la Santíssima Trinitat en un programa festiu conjunt.
L’Evolució Arquitectònica del Santuari
L’edifici original va començar com una petita ermita als afores de la ciutat, que es va ampliar al segle XVII. La construcció de l’edifici tal com el coneixem avui va ser iniciada l’any 1748. Al llarg dels segles, el santuari ha experimentat diverses reformes i reconstruccions, especialment després de patir malmetes considerables durant la Guerra Civil, on va ser incendiat i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu.
El Santuari manté un estil renaixentista amb planta de creu llatina, absis quadrat i cambril, i un altar major que és una reconstrucció de l'original barroc. L’interior està decorat amb pintures al fresc de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa, i compta amb l’altar de Santa Marina situat a l’extrem del braç dret del creuer. Just al costat del santuari es troba la Capella de l’Aparició, que assenyala el lloc precís on es produí la visió de la Verge.
La façana principal del santuari ha estat objecte de diverses reformes. El 1867 es va inaugurar un rellotge en aquesta façana, i entre 1915 i 1936 es van intentar reformar-la sota el projecte de l’arquitecte Pere Caselles, però els treballs van quedar aturats per la Guerra Civil. La reconstrucció es va finalitzar el 1954, i més tard, el 1984, es va reprendre la restauració de la façana sota el projecte de Joan Bassegoda, culminant amb la instal·lació de vidres de seguretat i la restauració de l’ornamentació original.
Antoni Gaudí i el Projecte Inconclòs
La figura de l’arquitecte Antoni Gaudí està estretament lligada al Santuari de Misericòrdia. A principis del segle XX, concretament el 1903, els administradors del santuari li van encarregar a Gaudí el projecte per a la construcció d’una nova façana, un encàrrec que va acceptar sense dubtar. Gaudí va realitzar un projecte molt avançat, però no es va arribar a executar per un problema amb els veïns que van oposar-se a la construcció d’una tanca de filferro necessària per a la seguretat dels treballs.
Aquesta obra inacabada ha quedat preservada únicament en els esbossos i dibuixos que es conserven al Museu de Reus des de l’any 1933, sent l’únic testimoni del projecte que hauria pogut donar un segell modernista molt singular al santuari.
La Festa Major i la Devoció Popular
Les Festes de Misericòrdia tenen un origen excepcional, vinculades a moments de crisi en què la ciutat suplicava ajuda per superar plagues, epidèmies, o conflictes bèl·lics. En les primeres cercaviles ja hi participaven confraries locals i gremis amb ball, danses i banderes, arribant fins a una vintena d’entitats. La desaparició dels gremis durant el segle XIX va reduir el nombre de participants, però a finals del segle XX la festa es va reorganitzar i s’ha convertit en la segona Festa Major de Reus.
Dins del programa festiu, l'Orfeó Reusenc promou una proposta escènica a la Prioral que explica la llegenda de la Pastoreta i la commemoració de la Verge. Un dels moments més destacats de la festa és el Ball de l'Àliga que es realitza dins el Santuari, demostrant que la devoció popular continua viva.
A més, la Verge de Misericòrdia només surt del santuari una vegada cada 25 anys, quan la població fa ofrenes i donacions en honor seu. És tradicional que una part de la població prefereixi casar-se en el santuari més que en les parròquies locals, un gest que representa el vincle profund entre la ciutat i la seva patrona.
L’Influència del General Prim en la Història Local
El 1843, durant un període polític convuls, el general Prim va triar Reus per fer un pronunciament militar contra la regència d'Espartero. La insurrecció va acabar amb el bombardeig de la ciutat per les tropes del general Zurbano, un fet que va provocar morts i ferits i va deixar la població colpida. Aquest episodi va reforçar encara més la importància de la Verge de Misericòrdia per als reusencs, que van demanar la seva protecció sota l’advocació que simbolitza la misericòrdia i la salvació.
Després dels fets, es va confeccionar un nou mantell per a la imatge, conegut com el "mantell de les bombes", brodat d’argent i de color carmesí. Prim, que va ser nomenat Comte de Reus, sovint es referia a la ciutat com la "Esforçada", un títol que avui dia encara perdura com a símbol d’orgull i resistència.
| Data | Esdeveniment |
|---|---|
| 1592 | Aparició de la Mare de Déu a Isabel Besora i inici del culte |
| 1652 | Decisió d’ampliar l’ermita |
| 1748 | Construcció de l’edifici principal |
| 1867 | Inauguració del rellotge a la façana principal |
| 1903 | Projecte de reformes a la façana per Antoni Gaudí (no executat) |
| 1936 | Aturada per Guerra Civil i incendi del santuari |
| 1954 | Reconstucció del santuari |
| 1984 | Restauració de la façana dirigida per Joan Bassegoda |